promocat

Hi ha molta mala llet en aquest món!
I Mallorca no n'és cap excepció.
Un dels pocs indrets del planeta Terra on encara hi ha gent que parla, -i que vol continuar parlant-, en català, rep bufetades de totes castes, de per totes bandes i per tots els vents, un dia sí i un altre també.
Fins i tot s'hi constata diàriament que n'hi ha molts que en lloc de donar llum hi donen molt de fum

Una de les proves més evidents d'aquesta situació lamentable es dóna, una vegada i una altra, en el tractament nefast que fan certs policies espanyols que arriben a les nostres costes a guanyar-se les sopes.

Són una gent que no sap, que ignora, que desconeix o que no té cap interès ni un a saber que, aquí, a l'illa de Mallorca -com en altres indrets del planeta Terra- parlam una llengua que allà, a Andalusia, Castella, Extremadura, la Manxa o la Rioja no ha existit mai: la llengua catalana, la més antiga de les llengües romàniques que encara perduren al nostre entorn.

I que aquí això és així, gràcies precisament a la transmissió oral que les nostres generacions avantpassades han sabut fer, fins als nostres dies, tot i els obstacles i les dificultats que pretenien barrar-li el pas des de Ponent.

Molt més greu, emperò, resulta la situació quan es constata que aquests joves forasters, aquests funcionaris públics forasters, aquesta gent venguda de fora a guanyar-se les sopes en aquesta illa, en lloc de prendre's seriosament la seva tasca, respectant en tot moment la ciutadania que els paga i alimenta, la que hi col·labora, la que els accepta, la que els respecta, la que roman a les seves ordres, la que segueix les seves indicacions, la que els tracta educadament i cívicament, en lloc de respectar aquesta ciutadania de Mallorca, en sentir que aquesta parla clar i català, arriben a perdre les formes i adopten actituds que molt poc tenen a veure amb les que ha de mostrar sempre i en tot moment la policia democràtica que el segle XXI reclama per a tot Europa.

És clar i evident que els principals responsables d'aquestes malifetes no són ells, precisament.
Els que n'han d'assumir la màxima responsabilitat són els seus superiors jeràrquics. Per això n'esdevenen caps, i mantenen altres sous!

Amb el text de la Declaració Universal dels Drets Humans a les mans, amb el text del Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, amb el text de la Constitució espanyola, amb el text de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears, es veu que no n'hi ha prou, perquè certs membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat espanyol es comportin envers la ciutadania mallorquina amb el respecte democràtic que aquesta es mereix.
I més, si es tracta d'atendre-la quan aquesta fa una cosa tan poc lletja, tan bella i enriquidora, com és ara recórrer al dret legítim d'usar la seva única llengua pròpia, la llengua catalana.

Els màxims responsables, en aquest cas, no són altres que els seus superiors jeràrquics, els que els hi envien sense cap casta de preparació prèvia, sense les municions adequades, sense els coneixements pertinents, sense la cultura cívica mínimament necessària.

Per això farà molt bé la ciutadania d'aquestes illes nostres, si a títol individual o col·lectiu, com a persona particular o com a entitat jurídica, no es cansa de reclamar dels poders públics democràticament establerts el compliment estricte de la legislació vigent i el respecte escrupolós a l'exercici dels drets, guanyats amb tant d'esforç i tanta lluita democràtica durant tants d'anys.

Cecili Buele i Ramis

La Direcció General de Política Lingüística no compleix els deures, segons es desprèn d'una lectura atenta de l'article d'opinió Ja ha dimitit que publica Jaume Corbera al Diari de Balears, diumenge dia 4 de desembre.

Al front d'aquest organisme del Govern, adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura, que té encomanada la tasca d’orientar la política lingüística a les Illes Balears i Pitiüses, des de fa més de dos anys s'hi troba el Sr. Miquel Melià.

La crítica que se li fa no deixa de ser ben dura.
Després de fer-hi una repassada general a la pàgina web de la Direcció General esmentada, 'tot de gran transcendència social per a la llengua catalana', com afirma l'autor, 'amb tot això, es veu que ha fet un gran esforç de planificació de política lingüística orientada, naturalment, a la normalització de la llengua catalana... S'hi ha romput les banyes, en el disseny d'aquestes grans línies d'actuació..."

Al final de l'escrit, entre d'altres reclams, n'hi figura un que diu:
“Vist que mai hi ha reacció de la Direcció General de Política Lingüística a cap dels reiterats atacs o menyspreus a la llengua catalana, hem de concloure que el sr. Miquel Melià ja ha dimitit (i deu fer temps) les seves funcions, la qual cosa li alab. Ara només falta que també dimiteixi el sou que li pagam tots els contribuents encara que només sigui per demostrar que encara li queda una mica de vergonya”.

S'ho paga llegir amb deteniment el contengut de tot aquest article.
Si més no, reflecteix l'opinió d'un ampli sector de la població illenca, força interessat a mantenir ben viu l'ús normal de la llengua catalana als nostres territoris.

Hom pot comprovar que, si hi manquen ganes fermes de construir uns Països Catalans cada cop més consolidats i enfortits dins l'Europa dels pobles i les nacions que la conformen, l'atenció que es dispensi a la llengua catalana pròpia, no s'escaparà de ser minsa i esquifida... malgrat manifestacions externes d'aparents bones intencions en sentit contrari...

És clar que, mentre destacats representants del Govern de les Illes Balears bravegen d'anar a manifestar-se pels carrers i places de Madrid -amb l'excusa de la Constitució espanyola- contra la mera possibilitat que existeixin i sien reconeguts aquests Països Catalans... ben poqueta cosa se'n podrà esperar, que vagi una mica més enllà...

Amb una participació de sòcies i socis de l’Obra Cultural Balear que supera qualsevol de les previsions més optimistes, la Sala d’Actes de l’Estudi General Lul•lià, a Palma, s’omple de gom amb persones de totes les edats i condicions que volen donar suport a la candidatura Més per l’Obra, l’única que es presenta, atenent la convocatòria efectuada temps enrere.

Amb data 7 d’octubre, Ferran Gomila, del Comitè de Direcció, comunica en nom de la Junta Directiva de l’entitat que aquesta ha pres l’acord de convocar Assemblea General Extraordinària de Socis amb la finalitat de procedir a les eleccions per renovar tots els càrrecs de la Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear.
Afirma, en acabar l’escrit, que ‘la transcendència d’aquesta Assemblea és de vital importància per a l’entitat. Esperam la vostra assistència’

I no és per manco. Es tracta d’elegir la Junta Directiva per al període 2005-2009, un cop s’hagin formalitzat i presentat les candidatures en el període establert.
D’acord amb els Estatuts, són electors i elegibles tots els socis majors d’edat que figurin en el cens oficial d’associats, tancats a 30 de setembre de 2005.

La convocatòria es fa per a dimarts, dia 29 de novembre de 2005, a les 19:30 hores, a l’Estudi General Lul•lià.

Un cop identificades les persones amb dret a vot, procedeixen a depositar-lo dins les urnes.
Atesa la concurrència nombrosa, el procés dura un parell d’hores.
Cap enllà les 10 de la nit, Ferran Gomila, en nom de la Mesa Electoral proclama els resultats de la votació:
Total de vots emesos 436 (434 vàlids i 2 nuls; 10 en blanc i 1 en contra).
Comunica també que els vots conjunts unitaris indiferenciats a la candidatura Més per l’Obra han estat 394. Cosa que representa el 93,14% dels vots emesos.

Individualment computats, els vots queden distribuïts d’aquesta forma:

• Jaume Mateu i Martí, president, 412 • Tomeu Martí i Florit, 410 • Josep M. Ferrà i Terrassa, 410 • Francesc Bellés i Ribot, 413 • Andreu Caballero i Romero, 406 • Maria Isabel Cerdó i Capellà, 412 • Esperança Mateu i Ramis, 409 • Josep Melià i Ques, 411 • Marc Ordinas i Llopis, 408 • Miquel Salvà i Bassa, 411 • Maria Del Mar Vives i Miró, 412

Perfil de les persones que formen la nova Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear

Jaume Mateu i Martí, president.

Administratiu.
Soci fundador del Col•lectiu Cultural Sitja de Bunyola, cooperant de Can Gazà, casal autogestionat d’exclosos socials malalts.
Ha publicat tres llibres de poemes: ‘Enderrocaments abissals’ (1984), ‘Botons de foc’ (1987) i ‘El color del diumenge’ (1995).
Com a prosista, és autor del relat ‘D’eben i mel’ (1986) i de les novel•les ‘La Pietà’ (2003) i ‘El balancí de la mare’ (2005).
Ha estat guardonat amb diversos premis literaris.

Tomeu Martí i Florit, vicepresident.
Promotor cultural. Escriptor i periodista.
Ha estat portaveu de la Crida a la Solidaritat, fundador de Joves de Mallorca per la Llengua, el Bloc Nacionalista d’Estudiants i Alternativa per Mallorca; militant de l’Ateneu 31-D, membre de la Junta Directiva del Grup Blanquerna i de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana.
Des de Son Sardina estant, ha treballat com a membre del consell de redacció de La Nau i El Mirall.

Josep M. Ferrà i Terrassa, secretari
Llicenciat en Dret. Assessor jurídic.
Ha estat director adjunt del Centre Social Flassaders de l’Ajuntament de Palma; director al centre d’esplai La Cadernera d’Esporles, del qual ha estat vicepresident; i president del Casal de Joves de Tramuntana.
És l’enllaç de l’OCB a Esporles i membre de l’executiva del Patronat de Cultura, Esports i Temps Lliurede l’Ajuntament d’Esporles.

Francesc Bellés i Ribot, tresorer
Diplomat en Treball Social.
És educador social i membre de la Junta Directiva del Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears (CEESIB), amb seu a Palma.
Ha estat membre fundador d’Alternativa per Mallorca, voluntari de Joves de Mallorca per la Llengua, i és membre de la Plataforma Antimilitarista de Mallorca (PAM).

Andreu Caballero i Romero, vocal
Llicenciat en Filosofia.
És el president de la delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear.
Ha estat portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua

Maria Isabel Cerdó i Capellà, vocal
Llicenciada en Filologia Catalana. Diplomada en Magisteri.
Professora d’ensenyament secundari des del 1990. Actualment a l’IES Son Pacs a Palma.

Esperança Mateu i Ramis, vocal
Estudiant de Filologia Catalana.
Voluntària de Joves de Mallorca per la Llengua des de fa cinc anys. Actualment és portaveu d’aquesta entitat. Membre del consell de redacció de la revista ‘Es Castellet’ de Bunyola.

Josep Melià i Ques, vocal
Advocat.
Professor associat de Dret Administratiu a la UIB.
Ha estat membre de la Junta Directiva del Grup Blanquerna.
Cofundador de la Joventut Nacionalista de les Illes.
És columnista habitual del Diari de Balears que es publica en català a Palma, director de la revista El Mirall, autor de diversos llibres i col•laboracions sobre nacionalisme i identitat.

Marc Ordinas i Llopis, vocal
Programador informàtic.
Membre de Joves de Mallorca per la Llengua i d’Alternativa per Mallorca des de la seva fundació, ha participat en l’organització de gairebé totes les celebracions de l’Acampallengua, Correllengua i Diada per la Llengua.
És administrador de cibernautes.com, el primer sistema de blogs en català a Internet i que aconsegueix gran ressonància a Palma.
El 2004 va rebre el reconeixement de mèrits al Voluntariat Lingüístic de l’OCB.

Miquel Salvà i Bassa, vocal
Comptable.
Titulat en Administració de Sistemes Informàtics. Forma part de la Junta Gestora de la Delegació de l’OCB a Santa Margalida.
És membre de lavila.org (entitat que promou les tecnologies de la informació i les activitats socials), l’Associació de Margalidans Agermanats i la Confraria els Amics del Vi de Santa Margalida.

Maria del Mar Vives i Miró, vocal
Llicenciada en química.
Professora d’ensenyament secundari, ha estat secretària d’Organització i tresorera del Sindicat Estudiantil BEI-CEPC a la UIB, pel qual ha representat els estudiants al Departament de Química i el Claustre d’aquesta universitat, amb seu a Palma.
Ha desenvolupat tasques diverses de voluntariat al GOB

Des d'aquest bloc, que intenta difondre iniciatives tendents a promoure l'ús normal de la llengua catalana en l'àmbit de les Illes Balears i Pitiüses, i arreu del món, desitjam un bon futur per a l'Obra Cultural Balear i enriquidores aportacions per part de la nova Junta Directiva.

Llegint detengudament el contengut del Programa, hom s'adona que pretén de ser ambiciós. No és per manco.

Sobretot, en relació amb dos àmbits d'actuació ben concrets:

Al nivell intern, l'increment considerable del nombre de socis i de més canals transparents d'informació cap al col·lectiu;

De cara a l'exterior, intensificar les actuacions públiques en defensa del dret a l'ús normal de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida ciutadana.

“Més per l’Obra”, la candidatura que es presenta enguany per integrar la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, és formada per 11 persones.
Si hom es fixa en les dades que es fan públiques, pot comprovar que s’hi acaramullen un bon munt de característiques, ben singulars, que permeten besllumar un canvi considerable en l’orientació, la pràctica i les maneres de fer d’una entitat tan emblemàtica com és ara l’Obra Cultural Balear:

1. Titulacions acadèmiques:

* Llicenciatures:
--- en Dret
--- en Filologia Catalana
--- en Filosofia
--- en Química
* Diplomatures:
--- en Magisteri
--- en Treball Social
* Altres:
--- Administració general
--- Administració de sistemes informàtics
--- Programació informàtica

2. Entitats i associacions que, d’una manera o una altra, s’hi relacionen:

* Alternativa per Mallorca
* Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana
* Associació Margalidans Agermanats
* Ateneu 31-D
* BEI-CEPC
* Bloc Nacionalista d’Estudiants
* Can Gazà
* Casal de Joves de Tramuntana
* Centre d’Esplai la Cadernera d’Esporles
* Centre Social Flassaders * Col•lectiu Cultural Sitja de Bunyola
* Col•legi d’Educadores i Educadors Socials
* Crida a la Solidaritat
* Diari de Balears
* Confraria dels Amics del Vi de Santa Margalida
* GOB
* Grup Blanquerna
* Institut d’Ensenyament Secundari Son Pacs
* Joventut Nacionalista de les Illes
* Joves de Mallorca per la Llengua
* lavila.org de Santa Margalida
* OCB (delegacions locals d’Esporles, Inca, Santa Margalida)
* Patronat de Cultura, Esports i Temps Lliure d’Esporles
* Plataforma Antimilitarista de Mallorca (PAM)
* Revista ‘El Mirall’
* Revista ‘Es Castellet’ de Bunyola
* Revista ‘La Nau’
* UIB

3.Professions

* Assessoria jurídica
* Comptabilitat
* Educació social
* Estudis universitaris
* Periodisme
* Professorat d’ensenyament secundari
* Professorat d’ensenyament universitari

4. Procedència territorial

--- Bunyola
--- Esporles
--- Inca
--- Palma
--- Santa Margalida
--- Son Sardina

Tots els darrers diumenges de cada mes, com es pot veure el 27 de novembre de 2005, la Casa Catalana de Mallorca organitza al Passeig Marítim de Palma una ballada de sardanes.

S'hi convida tota la gent que vulgui participar-hi.

És una activitat, cultural i lúdica, que tradicionalment realitza aquesta entitat, des de molts anys enrere.

La recentment elegida Junta Directiva de l’entitat, que presideix a l’actualitat Núria Dalmau, continua amb aquesta activitat festiva que, tot i l’aire fresc regnant aquest matí, arreplega gent desitjosa de fer-hi una ballada.

Enric de la Calle i Jauset, jove membre de la nova Junta Directiva, hi ofereix la informació que se li demana, mentre la cobla es posa a fer sonar la música característica...