promocat

L’Obra Cultural Balear, entitat cívica i cultural, és una veritable ONG de la llengua catalana.

Capdavantera i de gran influència a les Balears, es crea a Palma l'any 1962 per iniciativa de Francesc de Borja Moll.

En duu ben marcat l’objectiu: promoure la llengua i la cultura catalanes a l’àmbit de les Illes Balears i Pitiüses..

Quatre dècades després, continua amb la mateixa tasca de propugnar el reconeixement dels drets que acompanyen el fet de ser un poble amb personalitat pròpia.

Compta amb uns 2.500 socis.
Té delegacions a 22 pobles de Mallorca, que editen 17 publicacions de Premsa Forana amb 10.000 exemplars mensuals.

Publica la revista cultural mensual "El Mirall" i un "Full Informatiu".

L'any 1985 crea l'Associació Voltor, que promou i gestiona la recepció a les Balears d'emissores institucionals de ràdio i televisió en llengua catalana: TV3, Canal 33, Canal 9, Catalunya Ràdio, Catalunya Música, Catalunya Informació i Ràdio Associació de Catalunya.

D'acord amb els Estatuts de l'Associació, l'Obra Cultural Balear és una entitat sense afany de lucre, constituïda l'any 1962, amb el fi primordial de defensar i promoure la llengua i la cultura catalana i la identitat nacional dels pobles de les Illes Balears (art. 1).

D'entre les finalitats que té l'OCB, se'n poden remarcar aquestes (art. 4):

1. – Fer conèixer i usar públicament la llengua catalana a tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social
2. – Promoure i vetllar perquè els poders públics impulsin la normalització lingüística en totes els administracions (local, insular, autonòmica i perifèrica de l'Estat)
3. – Emprendre i desplegar tot tipus accions i iniciatives tendents a fer present la llengua i la cultura de les Illes Balears en els mitjans de comunicació i les indústries culturals
4. – Exercitar accions contra qualsevol discriminació per raó de l'ús públic o privat de la llengua catalana
5. – Defensar i promoure el patrimoni cultural i natural de les Illes Balears i la seva consciència nacional, en el marc dels Països Catalans (Illes Balears, Principat de Catalunya, Catalunya Nord, Païs Valencià, Franja d'Aragó, Andorra i l'Alguer)
6. – Desenvolupar i consolidar les institucions d'autogovern de les Illes Balears i promoure coordinació i col•laboració amb les dels països de parla catalana, especialment pel que fa a la política lingüística i cultural
7. – Reclamar als poders públics el prestigi social de la llengua i la cultura, facilitant-hi la incorporació dels nous ciutadans
8. – Facilitar l'accés a la cultura universal per mitjà de la llengua catalana
9. – Emprendre accions de promoció de la llengua catalana, la cultura i la identitat pròpia de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i de les Illes Balears com a país.

Dimarts, dia 29 de novembre, a les 19:30 hores, a la Sala Magna de l’Estudi General Lul•lià de Palma, hi és convocada l’Assemblea General de Socis que ha d’elegir els membres de la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear.
S’hi presenta la candidatura conjunta Més per l’Obra encapçalada per Jaume Mateu i Martí , amb un Programa força engrescador que, així com ja ha rebut fortes crítiques, també ja ha obtengut molts i molt valuosos suports provinent d'àmbits ben diversos.

“Més per l’Obra”, la candidatura que es presenta enguany per integrar la nova Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear, és formada per aquestes 11 persones:

Jaume Mateu i Martí, president.

Tomeu Martí i Florit, vicepresident.

Josep M. Ferrà i Terrassa, secretari

Francesc Bellés i Ribot, tresorer

Andreu Caballero i Romero, vocal

Maria Isabel Cerdó i Capellà, vocal

Esperança Mateu i Ramis, vocal

Josep Melià i Ques, vocal

Marc Ordinas i Llopis, vocal

Miquel Salvà i Bassa, vocal

Maria del Mar Vives i Miró, vocal

L'associació cultural sense afany de lucre Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, des de fa un lustre, treballa intensament en la promoció i ús de la llengua catalana a Mallorca.

Molt ben dirigida per Carme Sánchez i Rubí, l’entitat amb seu al carrer de Julià Àlvarez, 7, baixos, de Palma, té com a finalitat engegar i gestionar qualsevol tipus d’activitat en el camp de l’aprenentatge, ensenyament, assessorament i dinamització, que contribueixi a incrementar el coneixement i l’ús de la llengua catalana, i a millorar el coneixement de la cultura pròpia de les Illes Balears.

Paraula es registra com associació l’any 2000.
D’aleshores ençà, ha realitzat tasques tan remarcables com aquestes:

1. - Gestió del Centre d’Autoaprenentatge Paraula
2. - Gestió de la Xarxa de Centres i Punts d’Autoaprenentatge del Govern de les Illes Balears
3. - Gestió del Servei Municipal d’Educació d’Adults per a Cursos de Català de l’Ajuntament de Palma
4. - Organització de Cursos d’entitats públiques i privades amb seu a les Illes Balears
5. - Gestió d’un Servei de Correccions i Traduccions que en aquests anys ha corregit més de vint-i-cinc mil pàgines i n’ha traduït més de vuit mil
6. - Gestió de les actuacions de normalització lingüística de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de les Illes Balears
7. - Elaboració de les proves de la Junta Avaluadora de Català, i posteriorment de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears
8. - Elaboració de Proves per acreditar la capacitació de coneixements de llengua catalana en les oposicions de la Conselleria d’Interior del Govern de les Illes Balears, i en els processos de selecció de personal de la Caixa de Balears ‘Sa Nostra’ i de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de les Illes Balears
9. - Coordinació de l’elaboració de material didàctic i participació en la seva edició

Paraula, Centre de Serveis Lingüístics vol intensificar el treball de promoure, difondre i ensenyar la llengua catalana, i la cultura de els Illes Balears que li és associada, a amplis sectors de la població immigrada que, en aquests darrers anys ha arribat a Mallorca.

En aquest sentit, ha elaborat projectes que faciliten la integració de la població immigrant. S’hi inclouen actuacions molt diverses de formació i de dinamització, i la participació d’institucions públiques en el finançament d’aquests projectes.

És clar que projectes tan ambiciosos com aquests fan imprescindible la destinació de recursos econòmics, materials i humans, tant per part de les diverses institucions públiques, com d’empreses privades i associacions o entitats no governamentals.

Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, també s’afanya a inserir-se en la xarxa de projectes europeus que, orientats a la protecció i defensa de les llengües minoritzades, cal que siguin aplicats de manera urgent i intensa en una illa com Mallorca.

La llengua catalana, que li és pròpia, s’hi veu greument mancada de protecció a l’hora que s’ha d’enfrontar amb l’arribada d’altres llengües que poden arribar a ofegar-la, si no s’hi apliquen els remeis que s’hi precisen.

Resulta del tot incomprensible que entitats com Paraula, Centre de Serveis Lingüístics, que des de l’any 2000 es dedica a gestionar serveis amb la finalitat d’impulsar la normalització lingüística del català i la difusió de la cultura a tots els àmbits de la societat, no obtenguin tot el suport institucional que precisen per desenvolupar una tasca com aquesta.

Compta amb un equip de llicenciats en Filologia Catalana capaç de dissenyar i gestionar tot tipus de projecte en aquest àmbit.

Cal desitjar-los que continuïn en la tasca iniciada fa cinc anys i que no afluixin gens ni mica en aquesta dedicació professional que, si no a la curta, sí a la llarga, ha d’esdevenir ben profitosa per al país i per a la gent que hi viu i que s’hi comunica, naturalment en català.

Si hom para esment a les accions de govern en l’àmbit de la promoció de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, de bon començament es besllumen tres àmbits primordials d’incidència institucional, des d’on se’n promouen accions diverses: el Govern, els consells (de Mallorca, de Menorca i d’ Eivissa i Formentera) i els ajuntaments (53 a Mallorca, 8 a Menorca, 5 a Eivissa i 1 a Formentera).

Quant a les actuacions del Govern de les Illes Balears, s’hi poden assenyalar quatre òrgans més directament implicats:

* Conselleria d’Educació i Cultura:
Direcció General de Política Lingüística
Servei d’Ensenyament del Català

* IEB. Institut d’Estudis Baleàrics

* IB3. Ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

* UIB. Universitat de les Illes Balears

1. LA DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

És l’organisme del Govern, adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura que té encomanada la tasca d’orientar la política lingüística a les Illes Balears i Pitiüses, sobretot, mitjançant el COFUC (Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears).

1. El COFUC és un dels organismes, que es dedica a fomentar l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses i a projectar-ne cap a l’exterior la cultura que hi és associada.
Ho fa en tres grans àrees:

1.1 - Primera àrea: Assessorament i informació
A través del PICat (Punt d’Informació sobre la Llengua Catalana), ofereix serveis públics diversos amb l'objectiu de resoldre qualsevol qüestió relacionada amb la llengua catalana a les Illes Balears.
En el PICat també hi participen el Consell de Mallorca, el Consell de Menorca, el Consell d'Eivissa i Formentera i l'Ajuntament de Palma.
Els serveis més usuals que el PICat pot oferir són: Assessorament lingüístic, Servei de correcció de texts, Informació sobre traducció, Informació sobre els cursos per a adults que s’ofereixen a les Illes Balears, Informació sobre drets lingüístics, Informació sobre tràmits administratius.
A banda d’aquests serveis més habituals, el PICat també n’ofereix d’altres: dades sobre la llengua catalana, recursos diversos, activitats...

Una altra de les accions que realitza el COFUC és la CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS I AJUTS per donar suport a la promoció de la cultura de les Illes Balears a l'exterior i entre illes.
Tant es destinen a empreses culturals, artistes i intèrprets professionals, com a creadors, intèrprets, entitats i associacions sense ànim de lucre.

1.2 - Segona àrea: Ensenyament i Dinamització lingüística.

1.2.1 Hi esdevé rellevant la tasca d’assenyalar Llocs i recursos per aprendre català, de manera que tothom que vulgui pugui accedir amb facilitat a l’ensenyament reglat, els centres i punts d'autoaprenentatge , els cursos de català, el material accessible a través d'Internet, el material en suport informàtic, i d’altres recursos lingüístics que poden trobar-se a Internet .

1.2.2 L’organització de Cursos de llengua catalana hi té un pes considerable.

El Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC) organitza Cursos de Llengua Catalana que poden ser intensius o no intensius, adreçats a no catalanoparlants (nivell inicial), i també als nivells elemental, mitjà i superior.
Poden adoptar la modalitat de:
- Cursos presencials, que es basen en l’assistència de l’alumne a classe.
- Cursos semipresencials, que combinen l’autoformació de l’aprenent, els materials d’autoaprenentatge, l’assessorament d’un tutor i l’assistència a sessions presencials (40% al centre i 60% a casa).
- Cursos a distància, que es basen en l’autoformació de l’aprenent, combinant l’assessorament tutorial i l’assistència a sessions presencials.

1.2.3 El COFUC també organitza Cursos de català per a estrangers, que, al nivell I, s’adrecen a persones estrangeres que tenen coneixements nuls o molt escassos de la llengua catalana; i al nivell II, a persones estrangeres amb coneixements mínims de català.

1.2.4 El PROGRAMA D'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA (PELC) és una altra de les eines didàctiques que s’ha dissenyat específicament per a l’aprenentatge del català a través d’internet.
Inclou teoria i exercicis autocorrectius dels nivells elemental, mitjà i superior.

1.2.5 VIURE A LES ILLES BALEARS és un vocabulari amb imatges que té com a objectiu facilitar l'apropament a la llengua catalana de la gent que arriba a les Illes Balears i Pitiüses, originària d’altres indrets del planeta.
S'hi volen facilitar vies suficients d'aproximació la realitat social, cultural i lingüística de les illes perquè se les puguin conèixer tal com són i s'hi puguin integrar tan aviat com sigui possible.

1.2.6 Els CENTRES D’AUTOAPRENENTATGE DE LLENGUA CATALANA són espais dotats de mitjans i materials per facilitar l’aprenentatge individualitzat del català, ajustant-se a les necessitats i al ritme personal de cada aprenent, que hi pot assistir quan vol i el temps que vol durant la franja horària de cada centre.
L’aprenent té a la seva disposició els mitjans d’aprenentatge (ordinadors, magnetòfons, vídeo...) i els materials (fitxes, llibres, jocs, programes...) per treballar l’expressió oral i l’expressió escrita. També pot participar en les sessions de conversa. A més, l’assessor del centre l’ajuda a planificar l’aprenentatge.
S’hi poden matricular persones majors de 16 anys.

1.2.7 El MENÚ A LA CARTA és un servei del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears que permet elaborar cartes de restaurant en català i afegir-hi la traducció a cinc llengües més.

Si s'hi vol accedir per primer cop, s'ha de seleccionar el botó d'usuari nou i emplenar el formulari.

Si ja s'hi ha donat d'alta, s'ha d'escriure el nom d'usuari i la contrasenya.

1.3 - Tercera àrea: Dinamització, intercanvi i projecció exterior

1.3.1 El CINEMA EN CATALÀ A LES ILLES BALEARS és una de les promocions organitzades per la Direcció General de Política Lingüística, i consisteix a fer projeccions matinals de cinema en català per als centres educatius.
A la pàgina cofinançada per la Conselleria d’Educació i Cultura es fa pública la cartellera convidant tothom a anar al cinema en català.
Mitjançant una Resolució del conseller d’Educació i Cultura, president del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, del mes de gener de 2005, es convoquen ajuts per donar suport a la projecció de pel•lícules en llengua catalana.
S’hi ofereixen incentius per impulsar l’estrena i la projecció de pel•lícules en català, mitjançant l’establiment d’una sèrie d’ajudes que s’inclouen dins l’activitat de foment que duu a terme el COFUC, a fi de garantir als ciutadans la possibilitat de gaudir d’una oferta de pel•lícules en llengua catalana en la programació comercial i perquè els centres escolars puguin programar-ne l’assistència a sessions específiques, com una manera més de facilitat l’aprenentatge de la llengua catalana.

1.3.2 L’ESCOLA DE LECTURA és un programa de foment de la lectura del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.
El programa posa a l'abast dels centres educatius les MALETES LITERÀRIES ITINERANTS , uns materials que volen ser eines per incentivar l'adquisició i la consolidació de l'hàbit lector i de les habilitats lingüístiques i, en definitiva, per a la didàctica de la llengua i la literatura catalanes.
Els destinataris d'Escola de lectura són tots els infants matriculats a centres educatius públics, concertats i privats de les Illes Balears, des de l'educació infantil fins a l'educació secundària obligatòria.

1.3.3 LA BIBLIOTECA VIRTUAL DE RONDALLES MALLORQUINES I EIVISSENQUES.

Rondalles mallorquines
La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines és un projecte que s'ha tirat endavant gràcies a la col•laboració entre la Universitat de les Illes Balears, la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i l'Editorial Moll.
És un conjunt de recursos i serveis que han estat organitzats perquè sigui possible consultar-los a través d'Internet. La Biblioteca Virtual de Rondalles Mallorquines conté totes les rondalles de mossèn Antoni Maria Alcover que surten als tres primers toms de l'Aplec de Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó en l'edició a cura de Josep A. Grimalt amb la col•laboració de Jaume Guiscafrè.

Rondalles eivissenques
El recopilador per excel•lència de les rondalles eivissenques és Joan Castelló Guasch i l’activitat rondallística és també el nucli principal de la seua feina; són un centenar llarg de rondalles les replegades.
Després de cinc aplecs realitzats amb anterioritat, s’hi fa públic aquest, fruit dels darrers anys de la seua vida, que són literàriament parlant els més fructífers.
L’interès que Castelló sent vers les rondalles i el folklore en general es desperta de molt jove al llegir els treballs costumistes d’Isidor Macabich.

1.3.4 LA CARPETA D’ACOLLIDA ESCOLAR conté un munt d’informació relacionada amb aspectes diversos –educatius, culturals i lingüístics- com són ara: el sistema educatiu de la comunitat autònoma, l’origen i la història de la llengua catalana, els recursos disponibles per aprendre-la, etc.
Encapçala la documentació la carta que, en nom del Govern de les Illes Balears, signa i adreça el conseller d’Educació i Cultura als pares i mares d’alumnes nous que s’incorporen al sistema educatiu, oferint-los el suport perquè hi esdevengui positiva.
Incorpora una sèrie de documents sobre el català llengua d’Europa; la reproducció de 365 frases bàsiques en llengua catalana, de manera que se n’aprengui cada dia una més; afegeix un ample dossier sobre el sistema educatiu, les oficines d’escolarització, algunes generalitats sobre l’ensenyament obligatori, el postobligatori, o l’escolarització en general.

1.3.5 ACTUACIONS DEL GOVERN EN EL MÓN COMERCIAL

Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'estiu 2005
La Direcció General de Política Lingüística edita dos models i reedita altres dos dels diferents cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 20.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.

Edició de cartells de rebaixes. Campanya d'hivern 2005
La Direcció General de Política Lingüística reedita dos models diferents de cartells que es distribueixen gratuïtament als comerços i als ajuntaments de les Illes Balears. Se'n distribueixen uns 12.000 exemplars.
Els cartells han estat dissenyats per l'equip dinamitzador de la Direcció General.

Cartes del reis d'Orient 2005
La Direcció General de Política Lingüística duu a terme l’activitat Carta als Reis d’Orient, especialment adreçada als infants de 6 a 8 anys. Entre totes les cartes rebudes es fa un sorteig i s’assignen uns premis. En queden excloses les que no estiguin escrites en català. També es premia amb material didàctic la classe de l’alumne que hagi resultat guanyador.

1.3.6 AJUTS DEL GOVERN A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Mitjançant convenis bilaterals de cooperació, signats pel conseller i pel batle respectiu, la Direcció General de Política Lingüística destina durant l’any 2005 una partida de 125.000 euros a la normalització lingúística municipal, en diversos nivells.

Pla coordinador de normalització lingüística
Per tercer any consecutiu s'ha posat en marxa el Pla coordinador de normalització lingüística a les administracions locals que afecta els ajuntaments i totes les seves dependències, els organismes vinculats als ajuntaments, les empreses de serveis contractades per l'Ajuntament o que actuen per concessió administrativa i les infraestructures municipals en què duen a terme la seva activitat altres entitats (centre de salut, PAC, centres escolars, oficines de correus…).

Retolació de camins rurals públics
La Direcció General de Política Lingüística ha establert un programa d'ajuts per a la retolació de camins rurals públics, una de les accions que preveu el Pla coordinador de normalització lingüística de l'Administració local.

Alguns canvis s’estan produint a l’interior de la Casa Catalana de Mallorca, una entitat cultural creada a Palma l’any 1951.
D’aleshores ençà, d’una manera o una altra, l'entitat situada a l'avinguda Comte de Sallent, de Palma, ha tengut una incidència considerable en àmbits culturals i socials.

La premsa local es fa ressò dels canvis produïts en la direcció de la Casa Catalana de Mallorca (Diari de Balears, 23/10/2005).
S’hi fa públic que al capdavant de l’entitat, i en substitució del president Josep Planas Muntanyà –que al final opta per no presentar-se a la reelecció, després d’haver ocupat aquest càrrec i treballat per a l’agrupació durant més de dues dècades seguides- és elegida presidenta, dia 21 d’octubre de 2005, Núria Dalmau, qui fins aleshores n’ha ocupat el càrrec de secretària.
L’Assemblea general, no obstant això, decideix per unanimitat nomenar Josep Planas Muntanyà president amb caràcter honorari.

Juntament amb Núria Dalmau integren la nova Junta Directiva de la Casa Catalana de Mallorca els socis i les sòcies Gerard Borràs, Yolanda Sánchez, Concha Figuerola, Toni Redondo, Juan Ramon de la Calle, Enrique de la Calle, Manel Vidal, Francisco Ribas i Andreu Fuster.

També es fa públic que la Casa Catalana de Mallorca pot canviar de seu, ja que se li acaba el contracte de lloguer del local que té a l’avinguda Comte de Sallent, de Palma.
Per fer-ne un de nou se’ls demanen uns 3.000 euros al mes, quantitat que els seus dirigents consideren prohibitiva.

Els aires nous que corren entorn de la Casa Catalana de Mallorca col•loquen al front de la directiva una nova gent disposada a treballar-hi i fer front als nous reptes que se’ls presenten de cara al futur, amb el desig d’aprofitar al màxim l’enriquiment cultural i social que hi han anat acumulant les valuoses aportacions que s’hi han fet durant aquestes darreres dècades passades.

Els cinquanta-quatre anys que discorren entre les actuacions del seu primer president, Miquel Ginart i Terrassa, i el seu darrer president, Josep Planas i Muntanyà, han estat farcits de riques aportacions culturals i socials.

No es pot passar per alt que, gairebé coincidint en el temps, també es produeixen canvis en la consideració institucional de l’entitat, per part de la Generalitat de Catalunya.
S’haurà de veure també quin enfocament institucional hi prestarà d’ara endavant la recentment creada Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern de les Illes Balears.
El fet és que, si fins fa poques setmanes, el Departament de Governació i Administracions Públiques considerava la Casa Catalana de Mallorca com a comunitat catalana de l’exterior, a hores d’ara, i amb l’adscripció a la Secretaria de Coordinació Interdepartamental del Departament de la Presidència, amb el Conseller Primer com a responsable, ha començat a ser tractada com una associació cultural més, a l’interior dels Països Catalans.

Amb el desig que la nova Junta Directiva de la Casa Catalana de Mallorca obtengui els majors i millors èxits en la seva gestió, cal esperar que continuarà incidint positivament en la societat mallorquina, fins al punt que hi esdevengui capdavantera en àmbits com el cultural, el lingüístic, l’artístic o el social.

Esquerra Republicana de Catalunya, membre integrant d’Els Verds/ALE –Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu, mitjançant l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan i Marí organitza a la seu de l’Extensió Universitat de les Illes Balears a Eivissa i Formentera unes Jornades sobre Política i planificació lingüística a la Unió Europea.

Un bon grapat de persones expertes en la matèria exposen els seus punts de vista en unes sessions força interessants, a les quals assisteix gent de les més diverses nacions d’Europa: Gal•les, Escòcia, País Basc, Sardenya, Països Catalans, Finlàndia, Bèlgica, etc. desitjosa d’aprofundir en aquelles polítiques que incideixin més eficientment en la promoció i ús de les diverses llengües que s’empren a Europa.

A la sessió d’obertura, que es fa divendres, dia 7 d'octubre al matí, l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan fa una presentació pública de les Jornades i de la gent que hi ha d’intervenir.

En aquesta sessió intervenen Xisco Tarrés batle d’Eivissa, que dóna la benvenguda a la seixantena de participants. Mentre el director general de Cultura, en representació de Pere Palau, president del Consell d’Eivissa i Formentera, expressa els seus bons desitjos per a unes jornades de caràcter internacional que giren entorn de les llengües europees.

També hi és present i intervé el diputat portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, qui exposa la visió de la situació de les llengües europees des de la perspectiva de l’independentisme català.

Les Jornades es perllonguen durant tot el cap de setmana.

Aquests dos dies, 7 i 8 d'octubre de 2005, es duen a terme diverses taules rodones amb nombroses personalitats de l’àmbit lingüístic europeu:
S’hi tracten assumptes força interessants, com són ara. els processos de normalització lingüística a la Unió Europea: nacions sense estat, regions constitucionals i minories nacionals i lingüístiques.

Les noves tecnologies i l’espai comunicacional en els processos de normalització lingüística.

Les constitucions i la diversitat lingüística a Europa.

Com organitzar la diversitat lingüística a Europa, etc.

La participació dels assistents, als moments dedicats al torn d’aportacions esdevé enqiquidora.

Als diversos seminaris s’aporten comunicacions que provenen de gent experta en la matèria:

* Miquel Pueyo, secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

* Imma Pardo, Beritzegune Vitoria-Gasteiz, Euskadi, qui causa profunda admiració amb la seva exposició feta en un català excel•lent.
* Carl Iwan Clowes FFPHM, president del Centre nacional per la cultura i el patrimoni, Nant Gwrtheyrn, Gal•les.
* Gabriel Bibiloni, Universitat de les Illes Balears.

* Vicent Partal, Vilaweb.

* Ian Hudghton, eurodiputat SNP.

* Xesca Oliver, presidenta de la Comissió Sectorial de Política Lingüística d’ERC.

* Joahn Haggam, Oficina europea de les llengües minoritàries.

* Carlos Abril, i Felicià Martínez, Ligallo de Fablans, Aragó.

* Isidor Marí, Universitat Oberta de Catalunya.

* Nelly Maes, presidenta de l’ALE.

Sens dubte que aquestes primeres Jornades de caràcter internacional que se celebren a Eivissa, promogudes per Esquerra Republicana de Catalunya, gràcies a l'aportació entusiasta del seu eurodiputat eivissenc Bernat Joan, han de marcar una fita significativa en l'aplicació de la política i la planificació lingüística dins la Unió Europea en els anys venidors.