promocat

Vet ací un dels anuncis publicitaris del Govern de les Illes Balears, que demostra el més alt grau possible de respecte institucional cap a la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana.

Ocupant tres quartes parts de la pàgina 06 del periòdic gratuït (per a la gent lectora) ”QUÉ/Mallorca”, de dijous dia 5 de gener de 2006, s’hi pot comprovar que, efectivament, això és així com és i no com voldríem que fos (ni com les lleis d’aquest país manen que sia!)

Efectivament, s’hi respecta el nom del Govern de les Illes Balears (tres pics) i el nom del lloc (un pic) on s’ha de fer, per primera vegada en la història, un acte institucional “de despedida y de entrega del guión al jefe de la SPFOR XXVII ‘Baleares’” (el Passeig del Born de Palma).

La resta, tota la resta, tot el contengut de l'anunci publicitari -que se suposa que és pagat pel Govern, amb els doblers públics de tota la ciutadania de les Illes Balears i Pitiüses- está redactat íntegrament en llengua castellana.
En plena commemoració del centenari del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (any 1906)!

Si així es manifesta el Govern de les Illes Balears ¿com no s’ha de manifestar-hi, també, el delegat del Govern espanyol a les Illes Balears?

Si els que han de donar llum donen fum,
¿què no s'ha d'esperar que arribi a donar aquella gent que ni tan sols vol que ressoni el fum, fum, fum?

La defensa i promoció de l’ús de la llengua catalana arreu dels territoris dels Països Catalans fa molts anys que reclama i recull molts d’esforços,
Des d’àmbits diversos i amb intensitat diversa.

Sens dubte, un dels fruits més valuosos de la Lletra de Convit -que Mn. Antoni M. Alcover fa pública el mes de juliol de 1901, quan s’adreça a la ciutadania dels Països Catalans, i la convida a engrescar-se en el projecte de defensar i promoure la llengua catalana arreu dels territoris-, és la celebració posterior del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que es fa a Barcelona l’any 1906 i que presideix el mateix Mossèn Alcover.

Enguany se’n celebra (?) el centenari!

Vuit dècades després d’aquell esdeveniment, s’inaugura a Mallorca el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que presideix Antoni M. Badia i Margarit. Coincideix amb les dates en què s’aprova i es promulga la primera Llei de normalització lingüística per a les Illes Balears, l’any 1986.

Enguany se’n celebra el 20è aniversari, de tots dos esdeveniments.

Semblen motius més que suficients perquè es despleguin, a l’àmbit de Mallorca, iniciatives diverses que apuntin a continuar convidant la ciutadania a engrescar-se en el projecte de defensar i promoure la llengua catalana als àmbits on aquesta n’és l’única llengua pròpia.

Com ho han fet al llarg d’aquests darrers cents anys, enmig de mil i una dificultats, tantíssimes de persones i entitats que s’han volgut dedicar a una tasca tan noble com és la defensa de la llengua pròpia.

Un bon exemple n’és l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga.
Presidida pel filòleg, especialista de cultura popular, Felip Munar, ja a mitjan mes d’octubre de l’any 2005 proposa començar a preparar la commemoració, de cara a l’any 2006, del centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
Si més no, pel fet que hi ha hagut una important participació mallorquina en aquell esdeveniment de l’any 1906: Mossèn Alcover l’ha presidit, i hi han participat, entre d’altres, Llorenç Riber, Gabriel Alomar o Àngel Ruiz i Pablo.

L’article del president de l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga proposa honorar la memòria de Mossèn Alcover i commemorar la incidència del primer Congrés "no només en l´aspecte científic, sinó també en el de reforçar el lligam entre totes les terres de parla catalana”.

L´Associació Cultural Canonge de Santa Cirga es posa a treballar en aquesta celebració, des del seu àmbit propi, la cultura popular, amb l’organització d’actes diversos:
- la VIII Mostra Internacional d´Improvisadors, amb actes a diversos pobles de Mallorca;
- la Mostra Escolar de Gloses, memorial Sebastià Nicolau Senisu a tots els centres educatius;
- l´atorgament de la Ploma d´Or del Canonge a personalitats que han servat l´esperit alcoverià;
- i una llarga tirallonga d´actuacions que complementen aquest centè aniversari de l´empenta, la rauxa i el seny alcoverià.

Davant d’aquests fets, tot d’una brollen les preguntes:
¿què hi pensen fer els responsables de les diverses administracions públiques mallorquines?
¿quines iniciatives tenen previst fer-hi els màxims representants de les institucions públiques mallorquines?
¿pensen que no val la pena fer-hi res, a Mallorca?

Pel que s’ha arribat a fer públic a hores d’ara, sembla que s’estimen més no fer-hi res!
(Encara tenen temps de rectificar... Som als inicis de l’any 2006!)

De l’àmbit institucional, se sap que el grup parlamentari del PSM el mes d’octubre de 2005 pren la decisió de presentar al Parlament de les Illes Balears una iniciativa que recull l’opinió segons la qual “el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana té una gran importància, no solament en el coneixement científic de l’idioma, sinó també en el renaixement lingüístic i literari de les terres de parla catalana”.
Aquest grup parlamentari recorda també que el 2006 es commemora el vintè aniversari de la celebració el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en el qual hi participen entre d’altres personalitats, Aina Moll, Modest Reixach, Isidor Marí, Antoni Ferrando”.
Per tot això el Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista pretén que s’aprovi una Proposició no de Llei en uns termes que assenyalen:
“El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a declarar l’any 2006 , “Any de la llengua catalana”, planificant i realitzant una sèrie d’actuacions per a difondre la importància de la nostra llengua”.

Tampoc no se’n sap res de res, sobre què s’ha fet amb aquesta proposta i on ha anat a parar...

Al marge d’altres posibles iniciatives que puguin sorgir d’altres instàncies públiques –esperem que no en romanguin al marge institucions com la UIB o el Consell de Mallorca-, des de promocat volem retre calorós homenatge a totes aquelles persones i entitats –moltes d’elles anònimes o poc conegudes- que, fins i tot anant més enllà d’això que ara s'acostuma a anomenar autoaprenentatge, han esdevengut –com passa amb el gran mestre Francesc de B. Moll i Casasnovas- excel·lents, magnífiques, valuosíssimes i ben enriquidores persones autodidactes:
Ja està bé d’esdevenir aprenent per si mateix! Deu tenir molt de valor.
Ara fitxa’t tu, què deu haver de comportar el fet d’arribar a ser el propi mestre / la pròpia mestra, d’un mateix / d’una mateixa.

Sense títol, ni diploma, ni llicenciatura, ni doctorat, ni màster!
Sense estudis superiors!
Conreant la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, de manera autodidacta.

El Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats aconsegueix que el Ministeri de Cultura destini un milió d’euros a la promoció del català a les Illes Balears i al País Valencià, amb motiu de la celebració del 515 aniversari del llibre ‘Tirant lo Blanc’.

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel•la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.
Qualificada encertadament com a novel•la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel•les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps.
És, no res menys, una de les millors novel•les europees del moment.

La presència activa del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats, -a través del diputat principatí Joan Tardà i del diputat valencià Agustí Cerdà- ha aconseguit que el Ministeri de Cultura, atenent-ne la petició de commemorar el 515 aniversari de la publicació valenciana de ‘Tirant lo Blanc’, hagi destinat enguany un milió d’euros a la promoció de la llengua catalana, tant al País Valencià com a les Illes Balears.

Gràcies a les gestions efectuades per aquests dos diputats d'ERC, el 4 de novembre de 2005, el Consell de Ministres aprovava un Reial Decret que regula la subvenció directa d’un milió d’euros a la ‘Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A.’, per finançar activitats destinades a difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit el llibre ‘Tirant lo Blanc’ (1460), de l’autor valencià Joanot Martorell (1415-1468), dins l’àrea d’influència directa d’aquest llibre, és a dir, les comunitats autònomes Valenciana i les Illes Balears.

Juan Carlos Gomez Condado és el nom de la persona que, en representació de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, S.A., ha fet arribar a l’Obra Cultural Balear (Mallorca) el text d’un conveni de col•laboració encaminat a potenciar el coneixement de ‘Tirant lo Blanc’ i, paral•lelament, a difondre el coneixement i ús social de la llengua catalana l’àmbit de Mallorca.

Què és la SECC?

La “Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturals, S.A.” és la societat anònima encarregada de preparar, organitzar i executar activitats relacionades amb la commemoració de persones, obres i esdeveniments remarcables de la història i la cultura d’Espanya, en coordinació amb el Ministeri de Cultura.

Què es proposa la SECC?

D’una banda, commemorar el 400 aniversari de la publicació de la part primera del llibre de Miguel de Cervantes Saavedra, Don Quijote de la Mancha.
També vol, segons el text del conveni subscrit amb l’OCB, potenciar el coneixement d’aquesta altra gran obra que s’emmarca en la tradició dels llibres de cavalleries, en els quals s’inspira l’obra cervantina: el llibre ‘Tirant lo Blanc’.
Paral•lelament, la SECC vol difondre el coneixement i l’ús social de la llengua en què està escrit aquest llibre, dins l’àrea d’influència directa d’aquest, és a dir, les comunitats autònomes, Valenciana i les Illes Balears.

En què consisteix aquesta col•laboració?

Amb el repartiment de quasi una quarta part del total de la subvenció ministerial per a les Illes. L’aportació que s’hi fa a través de la SECC és una quantitat de 165.000,00 euros per a l’Obra Cultural Balear (de Mallorca).

Què ha fet l’OCB?

Ha promogut, durant l’any 2005, tota una sèrie d’accions encaminades a afavorir, d’una banda, l’aprenentatge i, de l’altra, l’ús social de la llengua catalana a Mallorca.

Amb quins objectius?

L’objectiu primordial és haver potenciat l’associacionisme que funciona en català i com a escola d’integració.

També s’hi assenyalen d’altres objectius, com són ara:

- potenciar els mitjans de comunicació en català;
- els missatges positius a favor de la integració de la població recent arribada a les Illes;
- la pedagogia sobre la necessitat d’aprendre la llengua catalana;
- o l’oferta de la llengua catalana com a eina d’interrelació entre els mallorquins de qualsevol procedència i condició social.

On van destinats aquests recursos?

A Mallorca, a la mateixa Obra Cultural Balear, en una part significativa, per activitats diverses que ha realitzat l’entitat (62.000 euros).
La resta de la subvenció (103.000 euros), mitjançant la signatura de convenis bilaterals, l’OCB els reparteix entre una quinzena d’entitats mallorquines que han realitzat activitats semblants.

Conclusió:

Per primera vegada en la història, el Ministeri de Cultura, en destinar un milió d’euros a la promoció de la llengua castellana -en què va ser escrit el llibre de Miguel Cervantes, Don Quijote de la Mancha-, també destina idèntica quantitat a la promoció de la llengua catalana, -en què va ser escrit el llibre del valencià Joanot Martorell, ‘Tirant lo Blanc’-.

S’ha de valorar molt positivament una decisió ministerial d’aquestes característiques.
I també, per què no dir-ho? la tasca desplegada pels diputats Joan Tardà i Agustí Cerdà -del grup parlamentari d’ERC al Congrés dels Diputats- que l’han promoguda, l’han impulsada i han contribuït tan positivament a fer-la realitat.

Cecili Buele i Ramis

ERC-Illes
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

Joves de Mallorca per la Llengua, que duen un bon recompte de casos, fan veure que es tracta d'una situació que ve d'antic i que arriba fins als nostres dies.

És d'agrair que en facin una llarga llista, d'altres casos d'agressions efectuades contra l'ús del català en aquests darrers anys.

Així es pot saber i/o recordar que:

El dia 23 de d’agost de 1996, el jove Pere Manuel Rigo Gonzàlez va ser multat pel fet de parlar en català a uns agents de la Guàrdia Civil.

- El dia 4 de novembre de 1998 dos joves, Francesc Bellés Ribot i Tomeu Martí Floritvaren ser detinguts i traslladats a comissaria, pel fet de contestar en català a una parella de la Policia Nacional que s’havia aturat a identificar-los.

- El dia 23 de gener de 1999 la Plataforma Joves de Mallorca per la Llengua, per demostrar que era impossible, va intentar posar una denúncia a la Comissaria de la Policia Nacional de Palma, dret que també els va ser negat pel fet de demanar fer-ho en català.

- El dia 5 d’abril de 2001, a les 11’40, Magdalena Jordà va anar amb el seu fill i un altre menor a la comissaria de la Policia Nacional de Palma a posar una denúncia, dret que li va ser negat per parlar en català. L’argument va ser que allò era “la comisaría nacional española”.

- El dia 16 de març de 2003 dematí, Joan Miró Font va anar a presentar una denúncia a la Comissaria de la Policia Nacional de Palma per robatori a domicili. Se li va negar el dret a denunciar pel fet de parlar-hi en català, amb l’argument que allò era una comissaria de l’Estat.

- El dia 3 de maig de 2003, en el decurs del Correllengua, un membre de la Guàrdia Civil es va barallar amb membres de l’organització de l’activitat pel fet que li parlaven en català.

- El dia 9 de maig de 2003, en el decurs del Correllengua entre Es Capdellà i Puigpunyent, una parella de la Guàrdia Civil va dificultar el desenvolupament de la prova pel fet de parlar-hi en català els membres de l’organització.

- Borja Sales, de Montuïri, va ser identificat sense motiu i insultat per membres de la Guàrdia Civil pel fet de parlar-hi en català.

- El dia 17 d’octubre de 2003 Antoni Mayol, de Sóller, va ser expulsat de la Comandància de la Guàrdia Civil de Palma quan hi va anar a renovar el permís de caça pel fet d’adreçar-se en català als agents de l’entrada.

- El mateix dia, 17 d’octubre de 2003, Jaume Sastre, professor de l’Institut de Llucmajor, va anar a posar una denúncia a la Comandància de la Guàrdia Civil de Llucmajor contra un pare que l’havia amenaçat de mort i li va ser negada la possibilitat pel fet de parlar en català.

Els casos exposats són només la punta de l’iceberg d’una situació que es repeteix a diari a les nostres illes.
Els drets reconeguts per les lleis no garanteixen, a la pràctica, que cap ciutadà de les Balears no pugui ser discriminat per motius lingüístics.

Per en Marc, el divendres, 11 de juny de 2004, a les 14:27

Gràcies a la labor i iniciatives desplegades per gent i institucions amants de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, com és el cas de l'Àrea de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia, o planes web com les del blog de Gabriel Bibiloni, i tantes d'altres-, es pot tenir informació ben detallada sobre els casos més recents de discriminació i maltractament institucional, patits a les nostres illes en aquests dos darrers anys, pel fet de voler usar el català amb total normalitat.

Promocat, que ha tengut l'oportunitat d'assistir al darrer espectacle del lliurament dels Premis 31 de Desembre que, com en anys anteriors, organitzà l'Obra Cultural Balear a l'Auditòrium de sa Màniga, a Cala Millor, dissabte, dia 17 de desembre de 2005 (-per a la qual reclama noves formes i nous aires!), creu que seria molt bo que l'entitat es prengués amb molt d'interès la tasca que hi assenyalà el seu president, Jaume Mateu en assegurar que s'ha de treballar en el muntatge i obertura d'una Oficina de Garanties i Drets Lingüístics

Es fa referència al suport jurídic, tècnic, moral i polític que precisen persones i entitats que pateixen greuges cívics, quan simplement volen fer un ús normal de la llengua catalana als territoris dels Països Catalans, on són vigents unes lleis que no solament li donen el tractament de llengua oficial, sinó que la hi consideren com l'única pròpia.

Farà bé la nova Junta Directiva de l'OCB si inicia aquesta tasca que molta gent desitja que es faci, com més aviat millor.
D'aquesta manera, es podrà fer aquella llista detallada, segons diu Gabriel Bibiloni, que ens serveixi d'eina útil: Per a aclarir-nos a nosaltres mateixos hauríem de fer la llista, encara que sigui llarga, i dur-la rigorosament al dia. Fins i tot, potser podria interessar a alguns organismes internacionals.

Per començar, vet ací una VINT-I-CINQUENA de casos coneguts fins ara a Mallorca:

 (Segueix)