promocat

La Comissió de Festes de Santa Maria -CFSM- és l'entitat organitzadora de les festes de la Terra, que commemoren a Formentera la conquesta catalana de les Illes Pitiüses el 5 d'agost de 1235.

L'any 1989 uns joves formenterers agrupats en l'anomenat Col·lectiu Bassetja decideixen recuperar aquesta festivitat i aprofitar la diada del 5 d'agost com a estendard de lluita per la cultura, el medi ambient, la identitat, la llengua i d'altres aspectes socials que afecten l'illa de Formentera.

 (Segueix)

El Casal Català de Menorca continua mostrant-se ben actiu, com des de fa dècades, en l'organització d'activitats encaminades a refermar els llaços culturals i d'amistat entre persones i entitats d'arreu dels Països Catalans.

 (Segueix)

He d'agrair a Benjamí Villoslada que m'hagi fet conèixer una eina tan bona com aquesta.

Em permet de fer arribar a gent que no parla ni escriu en català allò que jo escric sempre i només en català.

Aquest servei públic, gratuït, de la Generalitat de Catalunya, amb el temps, es pot convertir en un dels millors instruments en la difusió del català que, d'aquesta manera, es va escampant arreu del món, traduït a altres llengües.

Me n'ha parlat Jaume Lafont, qui m'ha passat les instruccions precises que em permeten d'anar muntant blogs com aquest, traduïble a l'espanyol, l'anglès i el francès.

Tant de bo que aquesta pràctica tan bona es vagi estenent pertot arreu i esdevengui costum habitual entre el major nombre de blogaires catalans possible.

I, si a les Illes Balears i Pitiüses arribam a tenir-ne el major nombre, arreu dels Països Catalans, encara molt millor!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

Traduccions:
- Español
- English
- Français

Al Principat de Catalunya obté 60 alcaldies més que l'any 2003. No s'ha fet gaire lluny de l'objectiu marcat prèviament: 200. N'ha obtingut 183, de les quals 104 en majoria absoluta, 13 en minoria i 66 com a conseqüència de pactes postelectorals. Governarà en 278 municipis.

A les Illes Balears i Pitiüses Esquerra Republicana aconsegueix els primers vuit regidors mallorquins i el primer regidor que governa a l'Ajuntament de Sant Josep, a Eivissa-.

 (Segueix)

Entre Bernat Joan i Isidor Marí, ben bé es pot dir que Eivissa ha parit dos grans filòlegs catalans, grans amants del país sencer, al més alt nivell.

S'ho paga llegir i rellegir les paraules pronunciades per Isidor Marí a l'acte públic promogut per Òmnium Cultural a Barcelona el 8 de maig de 2007.

No em puc estar de reflectir-ne alguns paràgrafs que em resulten més colpidors

• ..., en contra del desànim que es comença a estendre, volem afirmar rotundament i sense cap ombra de dubte que la societat catalana és plenament capaç de trobar sortides satisfactòries davant d'aquesta situació, de la qual pot sortir -i ha de saber sortir- clarament reforçada, integrada i segura de la legitimitat i la viabilitat de les seves aspiracions...

• ...no oblidem tampoc que la política neix de la societat, i que la manca de conjunció entre els representants polítics i la societat que els ha elegit és una responsabilitat compartida. Els polítics no són doncs els únics responsables de la situació ni els únics que s'han de responsabilitzar de trobar-hi sortides satisfactòries. La responsabilitat és de tots...

• ...Si no es confirmés la igualació de drets i deures lingüístics entre el català i el castellà, si no es respectessin les nostres competències educatives, si no s'apliqués el principi de disponibilitat lingüística al sector privat, si no es pogués avançar cap a una oferta cultural raonablement completa en català, si no es despleguessin competències i recursos suficients per a fer una bona política d'acolliment i d'interculturalitat, la cohesió social i la convivència igualitària en la diversitat serien literalment dinamitades...

• ...Ara més que mai és l'hora d'articular i aglutinar les iniciatives econòmiques, socials, culturals i polítiques entorn de l'interès general de la societat, per damunt dels partidismes; de superar el desconcert amb la concertació; d'evitar les dissensions en les qüestions de país i construir espais de consens que ens permetin agrupar les més àmplies majories socials entorn dels grans objectius comuns. És l'hora de la grandesa d'esperit i no de les misèries humanes...

• ...La societat catalana ja no pot viure més de fantasies i d'enganys. Espanya ha demostrat i demostra contínuament que no vol ser l'Estat dels catalans. Com pot pretendre, doncs, que ho vulguem nosaltres?...

• ...Aquesta és la proposta d'Òmnium: la crisi política d'avui pot ser i ha de ser el punt de partida d'un projecte nacional renovat. Un projecte plenament entroncat amb els moviments més actuals i universals que aspiren a construir una diversitat mundial sostenible. Perquè avui més que mai el projecte nacional català s'insereix en l'avançada del procés mundial que afirma enèrgicament que un altre món és possible...

• ...Amigues i amics d'Òmnium, tinguem-ho ben present: no hi ha res més vigent -ni més imprescindible per a l'exercici dels drets individuals- que la lluita per la llibertat i la igualtat dels pobles en la construcció d'un ordre mundial en pau, equitatiu i sostenible...

• ...potser convé que recordem a uns determinats ciutadans que pretenen defensar els drets lingüístics individuals -curiosament, sempre en una sola i única direcció, favorable a la llengua majoritària- que la mateixa doctrina de les Nacions Unides no els permet fer-se passar per membres d'una minoria lingüística... els parlants de la llengua majoritària d'un Estat no poden invocar els drets d'una minoria lingüística... minories a l'interior de l'Estat, i no minories a l'interior d'una província... els ciutadans anglòfons del Canadà no poden ser considerats una minoria lingüística...

• ...És en funció de tots aquests principis universals que Òmnium Cultural convida tota la societat catalana a renovar i reafirmar un projecte col·lectiu compartit amb tots els països de llengua i cultura catalana, amb la clara convicció de la legitimitat democràtica d'aquest projecte, i amb la certesa que aquesta és la millor contribució que podem fer a la construcció d'un ordre mundial lliure i respectuós amb la diversitat, l'únic marc en què serà viable i real l'exercici dels drets humans individuals...

Com s'afirma a Tribuna Catalana, "Isidor Marí va fer una llarga intervenció, en la qual va disseccionar què ha passat en els últims anys amb la nostra construcció nacional, què ha passat amb les nostres relacions amb Espanya i què se'n pensa i com ha evolucionat la nostra realitat en el marc europeu.
Isidor Marí va connectar, va fer reflexionar i va fer vibrar.
Va fer pensar a tots aquells vells i joves militants del catalanisme i el nacionalisme presents a l'acte que encara hi ha possibilitats de futur per a la nostra nació.
El seu discurs, contundent i seriós, va fer que per un espai de temps creguéssim que encara som a temps de redreçar i trobar nous camins d'emancipació nacional."