promocat

No té cap ni centener
Qui es dedica avui a dir:
"La vaig encolomar ahir,
Avui veig que no està bé".

A balcons i a finestres
Recomanen de penjar
El pedaç que temps enrere
Qualcú volgué defensar,
En contra de la senyera
Dels Països Catalans.

Qui ha volgut que la bandera
De Mallorca onejàs
En context que temps enrera
Havia anat més endavant,
Col•locant les quatre barres
Com a símbol i estendard,

Ara es veu, fa anques enrere
I diu NO al que imposà;

Si no vol ja la bandera,
I no escriu en català,
¿No serà mala drecera
per anar dret cap enllà?
¿No serà que li fa pena
no mostrar-se castellà?

Està clar que molt respecte
Es mereix qui exposa clar
El que pensa i el que opina
En assumptes tan locals.

El que ja no té agafada,
Ni es mereix gens d’atenció,
És que dites capgirades
Puguin ser bones raons.

Amb múltiples i diverses campanyes, una iniciativa sorgida a Mallorca l'any 1993 enguany pren força a Andorra, on s'inicia el 2 de setembre, i conclou a Perpinyà el 7 de novembre, coincidint amb la signatura del Tractat dels Pirineus (1659), pel qual s’imposa a Catalunya una greu divisió i fractura territorial.

Iniciat a Andorra, el Correllengua '06, pretén recórrer tots els territoris dels Països Catalans.

Es tracta del Correllengua 2006, ambiciós projecte que la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana - la CAL – ha presentat a Prada, en el marc de la celebració de la XXXVIII Universitat Catalana d'Estiu , remarcant-ne no solament l'acte de sortida que es produeix a Andorra, sinó també tot el llarg recorregut que fa fins que arriba a Perpinyà.

Mesos enrere VilaWeb ja informava sobre les reunions preparatòries d'aquesta caravana lingüística que recorre tots els territoris dels Països Catalans.

Amb el lema ”Una llengua viva, un poble en marxa”, la societat civil dels Països Catalans es proposa reivindicar l'ús social del català arreu dels territoris.

Tant de bo que pertot arreu trobi l'acollida que s'hi CAL!

El suport econòmic de la Generalitat de Catalunya a entitats de les Illes Balears i Pitiüses s'ha incrementat considerablement durant l'any 2006.

La implantació d'un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya ha comportat, entre d'altres aspectes, un increment considerable dels ajuts atorgats enguany a entitats que promouen l'ús de la llengua catalana arreu de tots sis territoris que conformen els Països Catalans:
l'Alguer, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i Pitiüses, País Valencià i Principat de Catalunya.

A les Illes Balears i Pitiüses, gràcies a la gestió impulsada per Esquerra Republicana de Catalunya, des de secretaries diverses del Departament de la Presidència, amb el comandament del conseller Primer, Josep Bargalló i Valls, hi ha arribat un embalum de subvencions que ultrapassa els 600 mil euros, que afecta una quinzena d'entitats culturals illenques, i que es concreta amb la implantació d'unes quantes convocatòries públiques per conceptes distints.

Una quantitat sensiblement superior a l'atorgada l'any anterior, com es reflecteix en aquesta relació d'ajuts de la Generalitat de Catalunya a entitats culturals de les Illes durant l'any 2005:

"Els ajuts a entitats civils que l’any 2005 ha atorgat el Departament de la Presidència per al foment de la llengua a les entitats de les Illes Balears consten en la taula següent:

• Joves de Mallorca per la Llengua, 35.000 euros
• Institut d'Estudis Eivissencs, 12.000 euros
• Sa Xarxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, 5.000 euros
• Obra Cultural Balear, 200.000 euros
• Total, 252.000 euros".

Durant l'any 2006, en canvi, hi ha 11 entitats de les Illes Balears i Pitiüses que s'han acollit a la convocatòria pública de subvencions atorgades per la Generalitat a iniciatives adreçades a difondre i prestigiar la cultura, la llengua i la identitat catalanes dins del seu àmbit lingüístic durant l'any 2006.

D'altra banda, han estat 4 les entitats illenques que, acollint-se a convocatòries públiques, també n'han rebut el suport econòmic; com són ara subvencions a projectes que fomentin i consolidin l'espai català de comunicació presentats per empreses periodístiques, empreses periodístiques editores de premsa digital i emissores de ràdio i televisió, de gestió privada.

Diari de Balears, una de les entitats mallorquines
que enguany rep el suport de la Generalitat de Catalunya

Tot i que n'han quedat excloses algunes entitats illenques, per a les quals no ha resultat suficient la quantitat global pressupostada, fins i tot després que se n'ha ampliat la fixada inicialment, s'ha de reconèixer que els ajuts de la Generalitat que arriben a les Illes Balears i Pitiüses durant l'any 2006 han estat força considerables.

Si hom vol fer un seguiment acurat de quines són aquestes entitats, quins són els projectes que han estat subvencionats per la Generalitat, i quines són les quantitats d'euros que hi ha destinat al Govern català, se'n pot assabentar a través d'internet a l'adreça electrònica del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que, cada tres mesos, informa detalladament sobre aquests ajuts atorgats.

Aquesta és una de les grans novetats que ha implantat Esquerra Republicana de Catalunya al govern catalanista i d'esquerres de la Generalitat, sobretot amb la gestió desplegada pel secretari general del conseller Primer, Xavier Vendrell i Segura qui, amb escrupolosa puntualitat i periodicitat trimestral, s'ha afanyat a donar comptes clars, transparents i públics de totes quantes entitats han rebut ajuts públics iguals o superiors als 3.000 euros.

Un altre aspecte a tenir present enguany és l'afany d'estendre l'acció de govern, quant a suports econòmics de caire cultural i lingüístic, a entitats d'arreu dels Països Catalans, anant més enllà dels límits geogràfics del Principat de Catalunya.

Es pot dir amb tota propietat que de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer han arribat suports institucionals de la Generalitat en forma de subvencions econòmiques, com mai no havia succeït en governs anteriors, amb una intensitat insòlita.

Vet ací les entitats de les Illes Balears i Pitiüses, a les quals han arribat els ajuts institucionals de la Generalitat de Catalunya durant l'any 2006:

• Entitat: Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears
  Projecte: Despeses de transport per a representacions fora de l'illa
  Import atorgat: 5.000,00 €
  Localitat: Manacor (Mallorca)

• Entitat: Associació de Premsa Forana de Mallorca
  Rep una subvenció concedida a projectes que contribueixen al foment del periodisme i de l'espai català de comunicació, presentats per associacions de premsa escrita, d'acord amb la Resolució PRE/428/2006, de 27 de febrer, de convocatòria pública signada pel conseller Primer, Josep Bargalló i Valls.
  Projecte: Digitalització de l'hemeroteca de l'entitat
  Import atorgat: 70.000,00 €
  Localitat: Sant Joan (Mallorca)
  

• Entitat: Joves de Mallorca per la Llengua
  Projecte: Activitats generals de l'entitat durant l'any 2006
  Import atorgat: 35.000,00 €
  Localitat: Palma (Mallorca)

• Entitat: Obra Cultural Balear
  Projecte: Activitats generals de l'entitat durant l'any 2006
  Import atorgat: 200.000,00 €
  Localitat: Palma (Mallorca)

• Entitat: Casa Catalana de Mallorca
  Projecte: Funcionament i manteniment de l'entitat durant l'any 2006
  Import atorgat: 101.000,00 €
  Localitat: Palma (Mallorca)

• Entitat: Forum Musicae
  Projecte: Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans
  Import atorgat: 35.000,00 €
  Localitat: Palma (Mallorca)

• Entitat: Paraula. Centre de Serveis Lingüístics
  Projecte: Projecte de recursos didàctics per a immigrants
  Import atorgat: 20.000,00 €
  Localitat: Palma (Mallorca)

• Entitat: Associació Voltor
  Projecte: Connexions de canals de TV i emissores de ràdio a les Illes
  Import atorgat: 50.000,00 €
  Localitat: Palma (Mallorca)

• Entitat: Diari de Balears
  Projecte: Club de Joves Periodistes a l'àmbit de l'ensenyament
  Import atorgat: 60.000,00 €
  Localitat: Palma (Mallorca)

  

• Entitat: Fundació Joan Alcover
  Projecte: Despeses de funcionament i manteniment de l'entitat
  Import atorgat: 60.000,00 €
  Localitat: Palma (Mallorca)

• Entitat: Casal Català de Menorca
  Projecte: Funcionament i activitats de l'entitat durant l'any 2006
  Import atorgat: 10.000,00 €
  Localitat: Maó (Menorca)

• Entitat: Associació Cultural Vuit d’Agost. Eivissa
  Projecte: Programa de dinamització sociocultural durant l'any 2006
  Import atorgat: 10.000,00 €
  Localitat: Eivissa

• Entitat: Institut d’Estudis Eivissencs
  Projecte: Programació d'activitats de l'entitat durant l'any 2006
  Import atorgat: 12.000,00 €
  Localitat: Eivissa

• Entitat: Comissió de Festes de Santa Maria. Formentera
  Projecte: Funcionament i activitats de l'entitat durant l'any 2006
  Import atorgat: 2.000,00 €
  Localitat: Formentera

Comença el mes de setembre de 2006 amb una bona notícia per a la gent que s'estima els Països Catalans, i la seva única llengua pròpia, la llengua catalana.

El català és la segona llengua del món!.

Així ho afirma, amb totes les lletres, Isabel Clara Simó al Diari Avui:

"Sé que no us ho creureu, que creureu que exagero, però la font té la solvència necessària perquè en fem cas: el català és la segona llengua, al món, que s'utilitza als blogs. La notícia ens la proporciona l'organització nord-americana Nitle. El nombre de blogs al món és de tres milions; en anglès n'hi ha uns dos milions, i de l'altre milió, en català n'hi ha 123.000; en francès i en espanyol n'hi ha el mateix nombre, 80.000; en alemany n'hi ha 35.000. ¿Que no val això per a oficialitzar el català a la Unió Europea? O per a Frankfurt?"

Una altra pregunta a fer pot ser aquesta:
Com s'explica que la segona llengua que s'utilitza als blogs, no sigui la primera que utilitzen els polítics que governen arreu dels territoris dels Països Catalans?
Què més fer, per aconseguir-ho?

La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, acaba de perdre un dels seus més ferms defensors mallorquins: mossèn Pere Joan Llabrés i Martorell, canonge de la Seu Catedral de Mallorca.

Són més de cinquanta anys seguits, més de mig segle continuat, dedicats intensament a fer aportacions valuosíssimes per al foment i la pràctica de l'ús normal del català a l'àmbit eclesiàstic
S'ha de reconèixer que resulten difícilment superables.

La defensa aferrissada que mossèn Pere J. Llabrés ha fet de l'ús de la llengua catalana, al territori illenc, ha estat intensíssima, durant aquestes darreres cinc dècades.

Ho sabem molt bé els qui hem tengut la gran sort d'haver compartit amb ell estudis eclesiàstics i tasques pastorals.

Tant al moment d'haver-nos d'afanyar durant anys en les tasques d'estudiar humanitats, filosofia i teologia al Seminari Diocesà:
on la redacció llatina de llibres de text i no poques de les explicacions magistrals que s'hi fan, topen amb la caparrudesa i dedicació tossuda al conreu de la llengua catalana, que no deixa de ser-ne mai en ell un hàbit persistent: oralment i per escrit, amb el cant i la litúrgia, el teatre o l'esbarjo, la lectura o la pregària.

També en tasques pastorals realitzades a parròquies del centre de Palma a la dècada dels anys 60, de rància tradició castellanitzant, com és el cas de Sant Nicolau; o a parròquies situades a l'eixample de Ciutat a la dècada dels anys 80, com la de Santa Catalina Thomàs.

S'hi fa difícil destriar si és el cultiu intens de la llengua catalana el que porta mossèn Pere a estimar el país; o si és la seva condició d'amant del país la que l'empeny a cultivar-ne tan intensament la llengua pròpia.

El fet és que, tothom ho veu ben a la llegua: dos dels seus més grans amors en la seva vida pública eclesiàstica: llengua i país, o país i llengua, com es vulgui.

La unitat d'una llengua, que porta nom i llinatges propis a Mallorca, la llengua catalana, hi esdevé un dels elements que pot contribuir amb més força a unificar el país sencer, la nació catalana.

I això cou ben molt en alguns àmbits!
Però mossèn Pere és d'aquells que mai no afluixa, no amolla, no s'arrufa, no s'arronsa, no s'acluca, no s'enfonsa: s'hi encara!

Com diu, escriu i reparteix el Lobby per la Independència a les mateixes portes de la Seu Catedral de Mallorca, el dia que s'hi celebra el funeral per mossèn Pere J. Llabrés i Martorell:

”Mallorca sempre estarà amb vós.
El poble mallorquí no us podrà agrair mai a bastament:
Haver actuat com un apòstol de la llengua catalana.
Haver estat un referent en la defensa del patrimoni arquitectònic i de l'art religiós mallorquí.
Haver adaptat i modernitzat al català els textos litúrgics per a l'ús de les Diòcesis de les Illes Balears.
Haver treballat de manera ferma i incansable en la defensa i promoció de la nostra nació, llengua i cultura."