promocat

Amb molt de gust he assistit avui capvespre a la presentació de la novel·la “Els silencis de Maria”, de l'alacantí Carles Cortès.

Un acte que es fa a la Llibreria Lluna, del barri del Camp Rodó, al qual assisteix més d'una quarantena de persones, amb la presència a la mesa de M. Antònia Oliver (escriptora), Margalida Mascaró (professora, autora de la guia didàctica), Manuel Avilés (director de la presó de Palma), i l'autor del llibre, Carles Cortès.

Al final de l'acte, aconseguesc parlar amb el director de la presó i amb l'autor del llibre.
No em puc estar de parlar-los de l'amic que acostum a visitar cada quinze dies al recinte carcerari...

El director... fa poc temps que n'és...

L'escriptor... signa una dedicatòria al llibre que li compr:

“Per Agustí Baró, perquè pugui assaborir el plaer de la literatura.
Perquè trobi la porta oberta dels somnis, de les il·lusions.
Perquè trobi la llum dels estels.
Cada nit, per sempre.
Octubre 08 Palma Carles”

A veure quan serà que n'Agustí Baró podrà llegir-ne tot el contengut, reclòs a la presó de Palma...!

D'ençà que em vaig capficar dins el món del correu electrònic, tenc per costum desitjar molts anys a la gent coneguda i amiga, amb motiu de la seva festa onomàstica, o, com es deia un temps, pel seu sant...

No acostum a dir-hi gaire cosa més que això:

"Molts d'anys, i que tots t'esdevenguin sempre ben bons i ben sans".

M'agrada fer-ho. I les noves tecnologies hi ajuden força (a continuar amb una tradició més vella que el pastar!)

Veig que hi ha festes i festes. En algunes ocasions, són poquetes les persones afectades. En altres, en canvi, resulten més nombroses (és el cas de dilluns passat, festa de Gabriels i Gabrieles, de Miquels i Miqueles, de Rafels i Rafeles, que n'hi ha a balquena, a Mallorca)

En la majoria dels casos, com és normal, no n'obtenc cap altra casta de resposta que el fet de suposar que la felicitació ha fet el seu camí i ha arribat a son destí.

En alguns casos, en tenc la confirmació, perquè les persones destinatàries m'envien alguna breu resposta...

En el cas que vull remarcar avui, emperò, em resulta singular. L'amic Miquel m'encoloma com a resposta una d'aquelles gloses que m'arriben ben endins:

 (Segueix)

Ho diuen els nostres avantpassats mallorquins, amb el seny asserenat i la serenor assenyada que sempre els caracteritza: “De fora vindrà qui de casa ens traurà!”

Ho diu també el Diccionari Català Valencià Balear, l'inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns, i del parlar vivent al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les Illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya -segons pot veure's al Tom V de l'obra iniciada per Mn. Antoni M. Alcover, redactat per Francesc de B. Mo ll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner-:

"De fora vindrà qui de casa ens traurà", es diu referint-se als qui suplanten els posseïdors o habitadors legítims.

 (Segueix)

Davant d'això que s'anomena “crisi”, m'arriba la notícia d'una publicació que també s'anomena “Crisi” i que trob summament interessant, pel seu contengut i pels seus objectius.

Si més no, perquè apunta cap a la revitalització dels moviments socials a l'interior dels Països Catalans. De manera que aquells hi esdevenguin un poder real en mans d'una ciutadania que ha d'assistir, atònita, al desplegament de tants espectacles i muntatges, que ofereixen unes institucions públiques abocades a mantenir-la endormiscada, anestesiada, passiva, sotmesa, dominada...

 (Segueix)

Qualcú ha provat d'accedir aquests dies a l'esplèndid arxiu que el Diari de Balears manté actiu des de la darrera renovació digital, HEMEROTECA dBalears?

Li ha passat el mateix que a mi?

Jo m'hi he quedat del tot sorprès.

No he tengut cap casta de problema a l'hora d'obtenir resultats de la recerca efectuada, per als dies 10 i 12 de setembre de 2008. Hi apareixen magníficament reproduïdes en pdf totes i cadascuna de les planes publicades en paper aquests dos dies.

Allò que m'ha sorprès enormement, emperò, és que no he pogut accedir a l'arxiu corresponent al dia 11 de setembre de 2008, el que se situa ben enmig dels altres dos.

N'he demanat una explicació al director del DdB. Encara no me n'ha arribat cap.

Qualcú sabria, podria o voldria donar-me alguna casta d'explicació mínimament convincent i raonablement satisfactòria

! Gràcies.

CIL BUELE