promocat

Dijous, dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, hem pogut fruir d'un acte molt ben organitzat per qui, des de fa 14 anys seguits, s'encarrega de fer-ho, al peu mateix de la Creu del Desembarcament de Santa Ponça, l'activa i dinàmica militant del PSM-Entesa de Mallorca, Dolors Forteza-Rei, qui molt amablement ens hi ha convidat.

Aquesta commemoració de l'aniversari de l'arribada del rei en Jaume a Mallorca, precisament per les costes d'una Santa Ponça força distinta a la que avui s'hi pot veure -tot i que continuï essent el mateix, el sol que les il·lumina en les mateixes meravelloses postes de sempre!-, aquest any té un sentit una mica singular, per molts de motius.

 (Segueix)

Dos compatriotes lluitadors catalans, els mallorquins Tomeu Balutxo i Biel Majoral, fan sentir la seva veu cridanera, des de les planes del Diari de Balears.

Ens duen a la memòria, i també al cor, la celebració festiva i reivindicativa de l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, aprofitant la commemoració del 800è aniversari del naixement del rei en Jaume.

El crit d'encoratjament -atribuït al rei Jaume I durant la batalla de Portopí- adreçant-se als nobles que dubten a avançar cap a Medina Mayurqa, els serveix de títol per a un escrit magnífic que surt publicat a la darrera pàgina del Diari de Balears d'aquest dia.

De Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó s'estenen els Països Catalans, el somni que té un rei del segle XIII i l'aspiració justa que manté una nació del segle XXI dins l'Europa nova que puja.

 (Segueix)

Acab de rebre aquest comentari que fa n'Agustí Baró -des de la presó de Palma- al llibre de Miquel López Crespí. Alhora que em diu que l'acaba de llegir i que en recomana la lectura:

“Premi de Narrativa Josep Loperas i Martí, de l'Òmnium Cultural, Granollers, 1998, de Miquel López Crespí editat per l'editorial Granollers.

Una reial ordre donada el dia 20 de març de 1413 a Barcelona per Ferran de Trastamara i un fragment del “Cronicon Maioricense” contextualitzen, extraordinàriament, la narració fantàstica de les vivències d'un bandejat, a la seva terra, supervivent de l'aventura d'anar a la recerca d'un món millor.

Moltes són les històries que podem trobar als prestatges sobre el descobriment del nou món. La Ciutat del Sol n'és una que ens la conta en primera persona, fent-nos aterrar de peus a terra, i, en comptes de parlar-nos d'evangelitzar i convertir heretges, ens fa reflexionar sobre la realitat d'una humanitat dividida entre pobres i rics, esclaus i senyors, sotmesos i poderosos, on la febre d'obtenir riqueses pot més que els millors pensaments.

Perfectament ambientada en un moment històric en què la Mediterrània n'és el centre, del vell món, les vivències que ens narra el protagonista transcendeixen en el temps, universalitzant el desig de no sols somniar un món on l'home pugui ser lliure sense por a presons, repressions ni turments, somniar en un món en el qual es pugui viure del que ens ofereix la natura mitjançant l'esforç, i tenir per norma suprema la igualtat i la llibertat de ser qui som.

En recomano coratjosament la lectura.

Agustí Baró Bauló

Avui em criden poderosament l'atenció una sèrie de reflexions que amolla Biel Majoral, mentre fa la seva passada habitual per la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent.

Precisament allà mateix on actua, des de fa quatre anys seguits, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans”, promoguda des de Mallorca per la professora de música Magdalena González. I que enguany ha d'actuar també a Menorca, Eivissa i Mallorca, a la darrera setmana d'aquest mes d'agost.

 (Segueix)