promocat

Ara resulta que, des de Mallorca estant, no podem veure TV3 sempre que vulguem. Una televisió pública, pagada com és clar també amb doblers nostres...

Això podíem fer-ho fins fa poc. Però d'un temps ençà hem de romandre a les ordres i capricis de qui ens obliga, fort i no et moguis, a haver de passar per l'adreçador, amb submissió total a les seves exigències.

Ai, senyors déus meus, quin calvari ens féu patir! Ni si fóssim una guarda d'ovelles, obligades a passar, tant si vols com si no vols, per la porta estreta de la pleta on pasturar tranquil·lament, sense alçurar-nos!

 (Segueix)

Com aquell qui diu, no fa ni dos dies que s'ha celebrat a Palma el III Fòrum Social de Mallorca, en defensa i recuperació dels serveis públics... públics... públics...

Divendres, dia 27 de març de 2009, em feia molta d'il·lusió, i moltes ganes, veure per TV3 “La gran pel·lícula: El cas Wells” (programada de les 22:15 a les 00:00 hores). I mira per on, justament no tenia cap gana ni una de veure per IB3 “Cinema: Firewall” (programa de les 21:50 a les 23:30 hores), coincidint en el temps...

Dues televisions públiques... dos serveis públics... en defensa i recuperació dels quals val la pena treballar insistentment i ferma des dels moviments socials d'arreu dels Països Catalans.

Idò bé, voleu pensar i creure que aquesta nit del mes de març, de l'ANY 2009! NO VAIG PODER FER-HO!

 (Segueix)

La bona amiga i companya de professió, Àngels Estévez, em passa uns escrits que no puc deixar de fer-los públics en un blog com aquest, que pretén parar una mica d'esment a dues situacions, crues i dures, que pateixen dos éssers valuosíssims d'aquest Planeta que anomenam Terra: la llengua catalana i la dona d'arreu del món!

"Ja em perdonareu el títol, em sap greu, però era l’única manera d’atreure l’atenció del lector/lectora. El sexe sempre és quelcom d’interessant i atractiu. Potser més que la corrupció política.

 (Segueix)

Quan encara funcionava el tramvia de Ciutat fins el Pont d’Inca, de tant en tant havia de fer una returada i girar les vies per donar pas al que venia en sentit contrari que havia de fer un arc al costat del que esperava aturat. Per anar de la Porta de Sant Antoni fins al Pont d’Inca havia de menester devers una hora bona. Idò bé, un bon dia un homo que devia frissar, pujà al tramvia per anar al Pont d’Inca, i en una de les aturades esperant el que havia de creuar-se, veient que ja feia una bona estona que no es movien i que el cobrador assegut fumava un cigarret d’Ideal, el més descansat del món, l’envestí dient: “És ben hora de partir!; vatuadell, ja duim massa temps aturats i jo fris!”. El cobrador, sense immutar-se ni poc ni gens, li respongué: “L’amo, si frissau el millor que podeu fer és anar a peu; el tramvia és per la gent que no té pressa”.

Llorencins, artanencs i gabellins, ja ho sabeu si heu d’anar a Manacor o a Ciutat, si frissau o no voleu perdre el temps, partiu en cotxe, perquè el tren que ens volen posar és per la gent que no té pressa, es un trenet de pa amb fonteta, fet a la biorxa. Bé, i maldament no tengueu pressa, vius si agafau el tren, no fos cosa que vos surti més car que prendre cotxe, si són dos els bitllets que han de sortir de la mateixa butxaca.

Pareix mentida haver de grinyolar tant per tenir un tren decent, soterrat uns 700 miserables metres per sortir de Manacor. Quina vergonya, quan per la Península, com si res, fan ponts i túnels de quilòmetres a balquena per tot arreu! Nosaltres aquí, per estalviar uns quants milions, xaparíem en dos trossos Manacor, enviant a fer vaumes el passeig del “colesterol” i la via de bicicletes, alentint la velocitat del tren, fent un tren mig figa mig raïm, que no servirà ni per covar ni per pondre ... I finalment, fent un negoci foradat, el de Na Peix Frit, perquè un tren que no sia tan ràpid com el cotxe, més barat i amb una freqüència adequada, serà un tren per ningú.

Senyors del Govern no siau tant cuques molles: posau d’una vegada els que no sonen damunt la taula i no deixeu que a Madrid vos mengin les sopes damunt el cap!!! Ens deuen un tren i molt més!

Mariano Moragues Ribas de Pina

El bon company català de lluites patriòtiques republicanes, el felanitxer Tomeu Mestre "Balutxo", em fa arribar un escrit que consider que es mereix de ser difós i, sobretot, de ser atès per part dels responsables màxims del Govern de les Illes Balears o dels partits que el conformen i li donen suport.

Es tracta d'un missatge referit a les desconnexions de TV3 que s'efectuen contínuament, burlant descaradament un dels drets elementals de la ciutadania democràtica que vol ser-ne espectadora: el coneixement de la programació!

A veure si així, diu Balutxo, s'arriba a desemmascarar d'una vegada la mà negra que ens impedeix veure TV3 i CANAL 9 a les Illes Balears i Pitiüses, fent-hi efectiu, "mañosamente", allò que no varen poder les bombes de Kaime Martorell...

Declara responsables directes solidaris i mancomunats d'aquesta malifeta el PSIB, el BLOC (PSM-EU-EV-ERC) i UM! Reclama que es depurin responsabilitats i que ens reparin la usurpació patida!

"SALUT, CORATGE I RESISTÈNCIA!

A QUI CORRESPONGUI! Això que feis, sense avís ni permís, de no deixar que determinats dies i hores puguem triar de veure TV3 (o CANAL 9) és un sabotatge virtual.

No sou qui per dictar-nos quina televisió podem veure i quina no. Sobretot quan el sabotatge es limita a les cadenes que empren la nostra llengua, amb la qual cosa profanau l'Estatut d'Autonomia vigent i, encara més, validau l'efecte de les bombes contra el repetidor d'Alfàbia.

Va costar molt tenir TV3 (ei, per subscripció popular!) com perquè ara amb un dit de dictadoret ens esclafi la Llibertat i el Dret!

És un acte de censura lingüística com cap precedent anterior.

El fet d'haver augmentat l'ús del castellorquí a IB3 no és prou motiu per anul·lar les altres cadenes catalanes. Ni els vostres predecessors varen atrevir-se a tal ignomínia.

Constatam que teniu el vist-i-plau del Govern “de progrés” (PSIB-UM-PSM-EU-EV-ERC). Aquí no necessitau enviar la guàrdia civil a tancar repetidors com a València. Aquí en teniu prou amb un botó!

El vostre govern, en Política Lingüística, fa una cosa que semblava impossible: superar els predecessors i superar, fins i tot, el govern de Camps! És una vergonya que pagareu (pagarem tots plegats) a les properes eleccions! En lloc de fer amics us creau enemics. Si és això que cercau, aquí ja en teniu un i per refer-me m'haureu de demanar disculpes públiques.

Deixau ja d’interferir i censurar! No sou ningú per decidir, en nom nostre, quina televisió volem veure en llibertat!"

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo