promocat

Amb aquestes dues darrers reflexions, seguides d'un epíleg, Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo” fa la cloenda d'aquesta sèrie'a de reflexions que ha anat fent públiques, amb la finalitat de desemmascar l'enganyosa i fal·laç defensa de la llengua catalana que s'afanyen a escampar des de les balconades del poder espanyol, quan, en realitat, allò que impulsen, sobretot, és l'arraconament i la desaparició definitiva d'una de les llengües més antigues d'Europa, una de les llengües més parlades a Europa, una de les llengües més emprades a la xarxa d'internet...

El bon company de lluites patriotes, favorables a la consolidació d'un Països Catalans reconeguts dins la nova Europa dels pobles i les nacions que la conformen, Martí Gené i Ramis, informa que aquest migdia s'ha presentat la primera web oficial de la Unió Europea en català.

 (Segueix)

Els dos darrers lliuraments de la reflexió encetada i mantenguda pel bon company de lluites independentistes catalanes, Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”, els 14è i 15è, ja han sortit publicats al Diari de Balears, fa alguns dies.

Un cop haver convengut amb el Dtor. del Diari de Balears, Miquel Serra, d'enllestir el final i com que, tot sigui dit, s'ha fet palesa la raó neuràlgica dels escrits (desemmascarar la conducta hipòcrita de la Delegació del Govern espanyol, amb tot l'aparell de l'estat que representa), no han aparegut en premsa els lliuraments XI (que recull la devuitena i la denovena reflexió), XII (vintena i vint-i-unena reflexió) i XIII (vint-i-dosena, vint-i-tresena i vint-i-quatrena reflexió).

Això no obstant, com que consta a l'autor que, gràcies a aqueixa tasca de divulgació d'aquest blog hi ha gent que les ha llegit (o les podrà llegir en el futur) en aqueixes pàgines, hi adjunta tot el material.... És a dir, també aquestes tres darreres cartes que no s'han publicat al Diari de Balears...

En agrair la gentilesa d'haver-li fet d'altaveu, desitja Salut i coratge (que encara són temps de resistència!)

 (Segueix)

Els 10 primers articles d'aquesta sèrie han estat publicats successivament al Diari de Balears. Amb aquest que fa tretzè, Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo” continua publicant-ne d'inèdits, amb els quals escampa la seva:

Vint-i-dosena reflexió:
Espanya sap que no som espanyols!

 (Segueix)

A diferència dels 10 primers articles, que han estat publicats successivament al Diari de Balears, amb aquest que fa dotzè se'n continua una sèrie d'inèdits, amb els quals Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo” continua fent pública la seva:

 (Segueix)

A diferència de la desena d'articles anteriors, que han estat publicats successivament al Diari de Balears, amb aquest que fa onzè se n'inicia una sèrie d'inèdits amb els quals Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo” continua fent pública la seva

Devuitena reflexió:
La llengua és el darrer vestigi d'una identitat.

 (Segueix)

Aquest escrit que hi envia Josep-Lluís Carod-Rovira, llegit per Carme Vidal, la vídua de Guillem Simó Roca, inicia la presentació pública del llibre ”Contra tots els mals. Recepció de l'obra de Guillem Simó”, en un acte que es fa a la Llibreria Literanta de Palma, dijous dia 18 d'octubre de 2007:

“En aquesta part del món” és un llibre ben diferent a tots els altres començant ja pel títol, perquè el seu autor era així: diferent a tots els altres.
No vaig conèixer, ni tractar, ni parlar mai amb Guillem Simó. En tenia tan sols la referència positiva, d’anys enrere, a partir d’un treball sobre l’Estatut d’Autonomia de 1931 a les Balears, dut a terme amb l’Isidor Marí.
Llegint aquest llibre ja es veu, amb claredat, que l’autor era un personatge polièdric, de múltiples dimensions, segurament no totes elles harmonitzades amb placidesa.
Em diuen que “En aquesta part del món” és un llibre polèmic en el qual s’expliquen fílies i fòbies davant alguns personatges locals. Ho desconec i me’n mantinc totalment al marge.
Sí que vull dir, però que el llibre és, per un amant de la lectura, d’un interès enorme. Sovint sembla més l’obra d’un filòsof de la vida que no pas d’un historiador o d’un poeta.
Fet amb frases curtes, talment sentències definitives, que podran ser utilitzades com a possibles citacions, el llibre té un estranya capacitat de seducció.
S'hi nota la mà d’una persona culta, apassionada pel seu país i la seva llengua, i inconformista davant la societat que l’envolta. És una opció personal que mereix respecte i atenció.”

Josep-Lluís Carod-Rovira

 (Segueix)